Un Asesino en Barcelona

Recentment, els mitjans de comunicación van informar en un molt discret segon pla d'un fet gravíssim, en concret que un assassí en sèrie s'havia establert feia temps a la nostra ciutat i que era el responsable de tres morts diàries, i el que és pitjor, que malgrat el temps transcorregut des que va provocar la primera víctima, seguia actuant amb total impunitat sobre la població...
Aquest assassí és un vell conegut dels barcelonins, ja que comparteix amb nosaltres les 24 hores del dia i s'atreveix fins i tot a penetrar sense el nostre consentiment en alguna de les parts més íntimes del nostre cos, concretament en els nostres pulmons. S'anomena contaminació atmosfèrica, i és básicamente el resultat de la combustión dels milers de vehicles a motor que inunden sense pietat la Nostra malalta ciutat i la seva àrea metropolitana.
De les víctimes del nostre assassí, gairebé no se'n parla, és un tema quasi tabú.
L'explicació d'aquest silenci no és altra que la nostra complicitat amb l'assassí, ja que ens aferrem a un model de vida insostenible que està provocant ara sí la nostra autodestrucció.
Preferim, això no obstant, ignorar la realitat i mirar cap a un altre costat abans que canviar ni que sigui en part els nostres hàbits insostenibles, ens incomoda conèixer la realitat i haver de fer quelcom per arranjar-la, preferim que els mitjans de comunicació ens informin d'altres víctimes llunyanes, a conèixer i reconèixer la nostra pròpia desgràcia.

Carta de Martí Gassiot publicada en La Vanguardia del 12.10.07